En un article publicat al diari ‘Ara’, el degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, Emili Fadurdo, fa la següent reflexió: “quan crèiem que ja ho havíem vist tot en documentals, el naturalista nord-americà Paul Rosolie va sorprendre a tothom a mitjans de novembre passat anunciant que es deixaria devorar viu per una anaconda amb un vestit especial –una semiarmadura– que el protegiria”.
Fadurdo explica que Rosolie portava una minicàmera per oferir imatges “inèdites” de l’interior del rèptil, tot que són imatges ja conegudes en el mon científic. I afegeix que “lluny queden aquells documentals de l’escola National Geographic: descriptius, no intrusius en la vida dels animals i veus en off sense estridències”. “Uns treballs –continua- fets amb respecte i temps per aconseguir la imatge desitjada. Un camí que van seguir Jacques-Yves Cousteau o, més a prop de nosaltres, Félix Rodríguez de la Fuente”.
Emili Fadurdo explica que “l’equip de seguretat va decidir treure l’intrèpid explorador per la via ràpida tot i que no sabem si, a més d’un ensurt majúscul, l’animal va patir algun dany”.
El degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya es pregunta “què ens aporten aquests documentals porqueria, més enllà d’espectacle o entreteniment de baix nivell”. I com a biòleg i defensor de les ciències de la vida afirma que “no hi ha res que justifiqui suposats experiments com aquest”, apel·la a què “en la majoria de països occidentals, el benestar animal està preservat per una legislació molt estricta i restrictiva” i defensa que “la protecció dels animals hauria de ser present sempre i en tots els àmbits geogràfics”.
Finalment, Fadurdo conclou que “aquests documentals no aporten cap informació ni formació, només exhibició de molt baix nivell; no formen part de cap programa ni projecte divulgatiu; no passen cap control d’experts, i no compleixen les normes mínimes de respecte a la natura i els animals, en contra de totes les tendències actuals”. Per tot això, afirma Fadurdo, “esperem que aquesta desgraciada moda s’acabi aviat. I em permeto la llibertat de recordar que el sector científic sempre està disposat a col·laborar en qualsevol projecte educatiu”.
IP Comunicación 
Deja una respuesta